Al mateix temps els fruits d'aquesta intensa activitat investigadora han proporcionat una amplia sèrie de publicacions sobre diferents aspectes de la teoria i la praxi de l'arqueologia:

RESUM D’ALGUNES PUBLICACIONS:

1. TEORIA ARQUEOLÒGICA

LULL, V. y MICÓ, R.. (2007).
Arqueología del origen del Estado: las teorias. Bellaterra arqueología, Bellaterra. (ISBN:978-84-7290-352-4)
Aquest llibre conté una síntesis de les principals teories sobre el que avui denominem «Estat». Una síntesis que serà útil per a qui investiga les societats que han desenvolupat aquesta forma d'organització política. Si a fi d'assolir aquest objectiu s'imposa un repàs de les f ilosofies polítiques des de l'antiguitat grega fins l'evolucionisme contemporani, la indagació moderna sobre les institucions estatals més antigues orienta la nostra atenció cap a les disciplines empíriques. El protagonisme de l'arqueologia en el seu coneixement de la formació i el funcionament dels primers estats convida a avaluar críticament les teories i els mètodes amb els que s'acostuma abordar el seu estudi. Per últim, aquest treball proposa una investigació que pari atenció en quin estadi de la producció social va propiciar que l'Estat sorgís com a regulador, sempre interessat, de les relacions socials.

LULL, V. (2007),

Los objetos distinguidos. La arqueología como excusa . Edicions Bellaterra, Bellaterra (ISBN: 978-84-7290-366-1)

Quan un s'aixeca del llit, es posa les sabatilles, va al lavabo, es mira al mirall, s'estira i es renta les dents, camina per una via demarcada per objectes. Va responent a l'impúls de les coses que guien el que fem, indicant-nos com les hauríem de fer en un circuit obligat que exigeix conductes reactives. Als nostres moviments els hi manca imaginació, voluntat o pensament. Els objectes ens condueixen com si fóssim llàtzers. El món està ple de coses que convertim en objectes quan les compartim, les mirem atentament i els hi donem nom. A cada atenta mirada li correspon un objecte. Els objectes són coses ateses i distingides; la nostra manera de aprendre la vida. El primer objecte procedeix de la mirada de la mare.

Com som fills de la matèria, som responsables del seu futur.

 

2 MÈTODES I TÉCNIQUES EN ARQUEOLOGIA

CLEMENTE, N., RISCH, R. i GIBAJA, J.F. eds. (2002).
Análisis Funcional: Su aplicación al estudio de las sociedades prehistóricas. British Archaeological Reports, Int.Ser. 1073, Oxford (ISBN: 1-84171-452-6).
Aquesta monografia constitueix el resultat del 1er Congreso de Análisis Funcional de España y Portugal, celebrat a Barcelona durant els dies 28-30 de novembre del 2001. L’obra pretén reflectir els avenços que s’han obtingut en ambdós països durant els darrers anys dins del camp de l’anàlisi funcional dels artefactes arqueològics. Amb l’objectiu d’avançar en el potencial heurístic d’aquesta metodologia arqueològica, es dediquen seccions específiques a qüestions teòriques i a noves propostes metodològiques. A més a més, s’ha assolit ampliar l’àmbit convencional d’aplicació del anàlisi funcional (fonamentalment, sílex de contexts paleolítics) al conjunt dels materials arqueològics i a totes les fases prehistòriques del desenvolupament humà.

 

3. PALEOECOLOGIA I ESPAI SOCIAL

CASTRO, P., CHAPMAN, R., GILI, S., LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C., RISCH, R . i SANAHUJA, Mª.E. eds. (1998).
Aguas Project - Palaeoclimatic reconstruction and the dynamics of human settlement and land-use in the area of the middle Aguas (Almería) of the south-east of the Iberian Península. Publications of the European Comission: Science, Research and Development, Luxembourg (ISBN: 92-828-2609-O).
En aquesta publicació es presenta una síntesi de les diverses línies d’investigació dutes a terme en el marc de l’Aguas Project (EV5V-CT94-0487), en el que hi varen participar universitats i centres d’investigació d’Espanya, França, Anglaterra, Alemanya i Holanda i que fou finançat pel Directorat General XII de la Comissió Europea. El mèrit d’aquest treball és el d'haver proposat una metodologia que fa possible la integració dels resultats obtinguts per disciplines dispars en una estructura coherent d’anàlisi del processos d’interacció sòcio-natural de llarg termini. Entre els resultats més destacats es pot mencionar la modernització per SIG de les estratègies i els territoris agraris des del Neolític fins al segle XV d.n.e. Això ha permès establir el límits històrics de sostenibilitat mediambiental i entendre els factors de risc als que està subjecte el Sud-est peninsular.

 

4. PREHISTORIA DEL SUDESTE DE LA PENÍNSULA IBÉRICA

Portada BAR 96.jpg 00035377Macintosh HD ABA78158:

CASTRO, P., LULL, V. i MICÓ, R. (1996),

Cronología de la prehistoria reciente de la Península Ibérica y Baleares (c. 2800-900) . British Archaeological Reports International Series, 652, Archeopress, Oxford (ISBN: 0860548414)

CASTRO, P., CHAPMAN, R., GILI, S., LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C., RISCH, R . i SANAHUJA, Mª.E. (1999),
Proyecto Gatas, 2: La dinámica arqueoecológica de la ocupación prehistórica. Monografías Arqueológicas . Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía, Sevilla (ISBN: 84-8266-107-8).

Dins d'aquesta monografia queden reflectides totes les línies de treball dutes a terme durant més de deu anys d'investigació en aquest jaciment excepcional del III i II mil·lenni a.n.e. Es presenta la síntesi de les propostes teòriques, metodològiques i tècniques desenvolupades pel nostre equip. En aquesta obra conflueixen la integració interdisciplinària amb una sèrie de resultats substantius de fonda repercussió en el context de la Prehistòria Recent del Sud-est peninsular. A partir d'una nova cronotipologia per als períodes argàric i postàrgaric, basada en una de les series de C14 més completes de la Península Ibèrica, s'aborden les principals qüestions pel que fa a les condicions paleontològiques, l'organització econòmica i l'estructura sòcio-política d'aquestes èpoques

RISCH, R. (2002).
Recursos naturales, medios de producción y explotación social. Un análisis económico de la industria lítica de Fuente Alamo (Almería), 2250-1400 ANE. Iberia Archaeologica, Philipp von Zabern, Maguncia (ISBN: 3-8053-2927-X).
L’objectiu d’aquesta publicació és desenvolupar noves possibilitats d’anàlisis sòcio-econòmiques a l’arqueologia a partir d’un dels poblats prehistòrics més notables de la península Ibèrica. Per tal d’assolir-ho, es proposa una teoria econòmica per a l’arqueologia i es presenta un nou mètode per a l'estudi dels instruments de treball macrolítics. Sobre aquesta base s’analitzen els mi.llers d’artefactes lítics recuperats dins del jaciment des del punt de vista de la procedència de les matèries primeres, els processos de producció dels instruments de treball, la seva funció i valor econòmic, així com la distribució temporal i espaial dels medis de producció dins del poblat. Finalment, s’ubiquen els resultats obtinguts en un context més general i es proposen diferents models de desenvolupament sòcio-econòmic per als grups arqueològics de Los Millares, El Argar i Post-argar.

 

5. PREHISTORIA DE LAS ISLAS BALEARES

LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C. i RISCH, R. (1999),
La Cova des Càrritx y la Cova des Mussol. Ideología y Sociedad en la Prehistoria de Menorca. Consell Insular de Menorca, Barcelona (ISBN: 84-86752-77-9).
Dins d’aquesta monografia de 699 pàgines es presenten els resultats científics assolits en dos jaciments al Mediterrani occidental, com són els espectaculars d'Es Càrritx i d'Es Mussol, a Menorca. La conservació extraordinària del registre material, en el que destaca una sèrie d’útils i talles de fusta, ha permés una profunda revisió de la seqüència cronocultural de la prehistòria balear, així com conèixer el complex món de les relacions socials i ideològiques d’aquestes comunitats i les seves connexions amb altres zones del Mediterrani i Europa centroccidental.

LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C. i RISCH, R. (1999), , La Cova des Mussol, un lugar de culto en la Menorca prehistórica. Consell Insular de Menorca, Barcelona.

 

LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C. i RISCH, R. (1999), , Rituales de vida y muerte en la prehistoria de Menorca. La Cova des Càrritx, Consell Insular de Menorca, Barcelona

LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C. i RISCH, R. (2001), , La prehistoria de las Islas Baleares y el yacimiento arqueológico de Son Fornés (Montuïri, Mallorca). Fundación Son Fornés, Mallorca.
Portada BAR.jpg 00000010Macintosh HD ABA78158:

MICÓ, R. (2005),

Cronología absoluta y periodización de la Prehistoria de las Islas Baleares . British Archaeological Reports, International Series, 1373, Tempus Reparatum, Oxford (ISBN: 1-84171-815-7)

 
LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C. i RISCH, R. (2006),
Peinando la muerte: rituales de vida y muerte en la prehistoria de Menorca. Museo de Arqueología de Alicante/Museu d'Arqueologia de Catalunya, Alicante (ISBN: 84-611-1556-2).
Les coves d'Es Càrritx i des Mussol són dos dels jaciments arqueològics més interessants i singulars de la conca occidental de la Mediterrània. Es localitzen al terme municipal de Ciutadella de Menorca (Illes Balears) i van ser descoberts arran de sengles exploracions espeleològiques en els anys 1995 i 1997, respectivament. Després de diverses campanyes d'excavació i un extens programa d'investigació, les troballes realitzades han permès revelar aspectes insospitats sobre l'economia, la societat i la ideologia de les comunitats que van habitar Menorca durant la Prehistòria (Lull, Micó, Rihuete i Risch 1999).
LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C. i RISCH, R. (2008),
Cerámica talayótica. La producción alfarera mallorquina entre ca. 900 y 550 a.n.e. Grup de Recerca en Arqueologia Social mediterràneia Departament de Prehistòria- U.AB-.Col.ecció D'Arqueologia social Mediterrània, 1.Edicions Bellaterra . (ISBN: 978-84-7290-421-7).
Amb aquest treball monogràfic hem pretès rescatar part de la potencialitat informativa dels recipients ceràmics que guarden les vitrines i els magatzems de tots els museus que alberguen col.leccions mallorquines, per tal de caracteritzar el procés de producció terrissera i l'ús dels recipients ceràmics època talaiòtica. Aquesta investigació permet donar compte dels diferents aspectes tècnics, econòmics i socials de la terrisseria mallorquina produïda al llarg del primer mil.lenni abans de la nostra era i derivar implicacions relacionades amb l'organització del treball i les relacions entre les comunitats de Mallorca i Menorca.

 

6. . PREHISTORIA GENERAL